Tin tun tíiin: Propera parada, Pamplona

Després de degustar la gastronomia típica Asturiana hem decidit fer quilometres per apropar-nos més a casa. En principi haviem d'estar el dia veient poblets asturians però entre que el temps no acompanyava i que volem tornar a gaudir de més de 1m2 d'espai vital per persona, hem començat a fer via. Comptant que ara mateix estem passant Bilbao, que Pamplona està a 170 i la nostre velocitat supersònica... arribarem a destí cap a les 22:30h. Segurament demà al matí farem cap a la ciutat dels Sanfermines. Us mantindrem informats.

Siau!!!

Ferran.

Cami de cangas

Hem deixat enrera Ribadesella (que voliem visitar però hem desistit perquè estàva a reventar de gent) i ara enfilem cap a Cangas de Onis on esperem dinar en una de les seves sidreries. Ja us explicarem que tal ha anat.

Hem penjat algunes fotos més a l'àlbum de picassa. Ja les podeu veure.

Les fotos d'ahir i alguna coseta més

Com us vàrem prometre aqui teniu les fotos de la platja de les catedrals:

Això petit que es veu és la Marta...

Des d'aquesta perspectiva es veuen els "arcs catedralicis".

 Ja que veniem del lloc més a l'oest de la península, vam decidir anar també al lloc més al nord i al final del dia vam visitar el Cabo Peñas, gràcies a la recomanació de la meva amiga Maria M.
Impressionants barrancs que et feien el culet petit si t'hi apropaves a menys de metre i mig. També van sortir unes fotos prou xules perquè el dia estava ennuvolat i el sol estava baixet.

Finalment vam sopar a una sidreria del poble on estava el càmping. I nois, Spain is different: cap dels atracons de menjar que ens hem fotut a Galicia (musclos, navalles, pop, percebes...) i ara a Asturies (chorizitos a la sidra, patates braves amb cabrales, chipirones...) ens ha costat més de 15 euros per persona. I a això suma-hi també algún esmorzar en bar tots 4 per menys de 10 euros. Us he de confessar que en aquests moments el meu amor per la nostra estimada terra catalana trontolla...

Ara anem camí de Ribadesella i rodalies on passarem la major part del dia abans de fer una altra tirada de carretera que ens aproparà una mica més a casa. Ah! Per cert famílies. La previsió d'arribada és diumenge a la tarda. Després ja veurem que passa...

Fins ara!!!

Ferran.

Adeu Galicia...

Us escrivim aquestes linies des d'una benzinera de l'Autopista del Cantàbric. Fa aproximadament 1 hora que som a Asturies i ja hem deixat enrera Galicia i gairebé totes les vacances... Si amics, ja enfilem la tornada, però no us penseu que per això deixarem de veure coses. Aquest matí hem visitat la praia As Catedrais, a la localitat de Ribadeo. És una platja amb unes roques immenses que, en ocasions recorden als arcs de les esglesies. Més que la visita en si, lo xulo ha estat quan ha començat a pujar la marea i ens anavem mullant els peus passant per aquells llocs on feia una hora haviem passat sense problemes. Més tard penjarem les fotos. Ara anem de camí al Cabo de Peñas, un lloc que segons la meva amiga Maria no ens podiem pedre. Farem nit a un càmping d'allà i si tenim cobertura penjarem les fotos d'aquest matí.

Una abraçada a tothom!!!

Ferran.

Orballo i altres coses

Si nois, després de 10 dies de ruta, per fi hem conegut al famós motiu pel que Galicia i Asturies gaudeixen dels seus paisatges verds... l'Orballo. Menys mal que ens ha agafat al cotxe i de camí cap a Ribadeo. Però bé, us poso en antecedents que portem gairebé un dia de retard. Ahir finalment vam arribar a Finisterre, què semblava el pàrking del carrefour un dissabte, i vam gaudir de l'espectacle de la posta de sol més septentrional que es pot veure a Europa.

Llestos n'hi ha arreu...

Què voleu que us digui, es maco, però si heu vist una posta de sol al mar... les heu vist totes. Això si, el Joan va aprofitar per fer una bona sessió de fotos.

Després d'amagarse el sol, la gent escampa del far i nosaltres ens vam quedar a dormir allà mateix, en un camping autocaravanil la mar de tranquil.lets, veient com plovien les llàgrimes de San Llorenç. Al llevar-nos, quan ens hem llevat, hem pogut gaudir d'un esmorzar amb vistes a l'Atlàntic i al far de Finisterra emboirat. Un dels moments de pau més grans que hem tingut en la travessa. A mig mati hem enfilat cap al nord i com que no hem trobat res de la costa da Morte que ens motivés, hem enfilat rumb a Ribadeo, on esperem arribar demà al matí. Pel camí ens hem aturat a dinar a Vimianzo i hem aprofitat per vsitar castell medieval que hi ha molt ben conservat al poble. Ara tornem a estar en ruta i decidint si anem a visitar la Corunya o tirem directament cap a Ribadeo, que ara mateix sembla la opció mé probable ja que Corunya no ens motiva i ens estalviem uns bons quilòmetres. Apa doncs, ja us direm que hem fet.

Ah!!! Me'n oblidava!!! Ahir a la nit, després de sopar, vaig tenir el meu pastís d'aniversari què, havent fet al mati la visita a Santiago, no podia ser una altre cosa que una Santiaginya amb les 29 espelmetes.

Anys i anys, per molts anys...

Apa doncs, fins després!!!

Ferran.

Visita a Santiago i cami cap a Fisterre

Vist Santiago!

Un centre de ciutat petitet on hem trobat un forn on feien una empanada ben bona. A la catedral no hi hem pogut entrar perquè, tement al famós "peregrino bomba", no deixen entrar motxilles. Entre càmares, carteres, mòbils, el tema deixar les motxilles no ens ha fet gràcia. Tampoc ens ha fet gràcia saber-ho després de mitja hora de cua. I parlant de fer gràcia, si després de caminar 700km no et deixen entrar a la catedral per les motxilles sí que t'agafen ganes de ficar bombes...

Aquí encara no sabíem que no podríem entrar

Apa, plego que hem de comprar sopar al Dia de Cees.

La nit del peregrí

Bona nit! Us escrivim des d'un camping de Santiago de Compostela on hem arribat avui al vespre. El dia ha estat força tranquil. A primera hora hem deixat la illa d'Arousa i hem pres rumb cap a la següent ria: la de Noia i Muro. Just a dalt de tot hem passat pel celebèrrim poble de Padrón, on ens hem aturat en plena nacional a comprar uns pebrotets a una pagesa que els venia a peu de carretera. Després rumb al Castro de Baroña, un petit poble celtíber molt ben conservat. Sessió de fotos del Joan (les penjarem demà que avui és tard i encara les hem de passar a l'ordinador) i dinar a l'autocaravana.

Com no es fa una foto de grup amb temporitzador

Frisavem per arribar a un càmping i poder gaudir d'una estoneta de piscina i posterior dutxa d'aigueta calenta. Un cop instal.lats i satisfetes les nostres necessitats higièniques, el Joan ens ha cuinat els pebrots (els de Padrón, no pas els seus) i ara ja marxem a dormir. Demà ens espera una passejada per la ciutat de l'apòstol i per la nit la posta de sol a Finisterre. Ah!!! I celebrar el meu aniversari... QUE JA EN TINC 29!!!


Una abraçada a tots i totes!

Ferran.

Album de fotos actualitzat

Acabem de penjar més fotos a l'àlbum de fotos de l'inici del blog. Son fotos que no hem posat a cap entrada però són maques de veure. Feu-hi un cop d'ull!

Illa d'Arousa

Avui hem estat tot el dia entre el restaurant i la platja a l'illa d'Arousa. És una de les coses que s'ha de veure si es va amb poc temps a Galícia i t'agrada més l atranquilitat que Lloret.

Feira do Mexillo

Hola amics i amigues!!! Una actualització rapideta i sense fotos que tenim gana. Avui ha estat un dia força estressant. Al matí hem fet una visita a una rèplica de la caravela Pinta que hi havia al port de Baiona i al migdia, quan enfilavem cap a la ria d'Arousa, l'autocarava ens ha donat un altre ensurt. Demà us en donarem més detalls. Total, que al final un dia bastant xungo s'ha convertit en un dia fantàstic quan hem arribat a la illa d'Arousa. Una petita illa enmig de la ria amb un port pesquer preciòs i molts raconets i cales molt boniques. He passat de Lloret a Formentera. I per si fos poc, resulta que just avui fant la "feria do mexillo" que és com el concurs del dia del chile dels Simpson en el que el Homer va provant tots els chiles... però amb musclos. Aixi que ara anem a sopar i després, si la bateria del portatil ens ho permet, ampliarem la informació del dia i penjarem fotos (que ara en tenim moltes i xules).

Una abraçada.

Arribem a l'Atlàntic

Avui em arribat a l'Atlàntic. No però sense abans haver tingut algun problema de bateria. De fet, hem hagut de canviar la bateria que dona llum a l'habitatge de la caravana. Tot sota un sol de co****ns a l'Alcampo de Vigo!!

Intentant veure si el cable de la recàrrega de la bateria seguia a lloc

(intentant...)

Fi d'etapa

Després de veure 4 miradors del Canó del Sil, ja estem de nou a Monforte de Lemos. Ara mateix estem fent sopar i suposo que després anirem a fer un tomb pel poble. Ens veiem demà!!!

Des de dalt del "Cañón" del riu Sil

Després de trenta minuts de pista forestal ara de terra ara no, arribem als primers miradors del riu Sil. El mirador es diu Cotarro 2 (no cotorro) i està al poble de Bolmente.

Impressionants, però per tema llum millor visitar de matí.

Cañón del río Sil

Marxem cap al següent mirador!!

Dinem i ens informem

De camí al "Cañón del Sil" parem a dina a Quiroga i ens informem a Monforte de Lemos.

Parc a Monforte de Lemos

Missió: Estrets del riu Sil

Sortim del càmping en direcció al “espectacular cañón del rio Sil”, o almenys això és el que diu la guia que va comprar la Marta. Fins arribar-hi, més carreteres de muntanya que, al ritme de la caravana, es gaudeixen a càmera lenta. Tot i que la nostra intenció inicial era fer Galicia per la costa començant per Baiona i pujant cap al Nord, ahir vam decidir que trigaríem un parell de dies més a arribar-hi ja que ho faríem travessant les muntanyes per carreteres locals, el que ens està portant a descobrir una Galicia verda, amb unes carreteres infernals però uns paisatges preciosos.

Deixem el càmping

Final d'etapa (d'ahir), Campamento Caurel

Recorregut avui, 141 Km (Mitjana, 45kmh)

Total acumulat 990 km

3r dia amb retard

Hola gent! Publiquem aquesta entrada amb un dia de retard perquè ahir vam tenir problemes de cobertura. Internet everywhere tenim, però cobertura everywhere… això ja és una altre cosa.


Comencem el dia a la plaça de toros de d’Astorga i després de veure tants toritos d’Osborne la temptació era massa gran. Enfundada de la samarreta de la selecció catalana i foto torejant l’autocarvana “por la puerta grande”.

Oooooooooolé!!!

Abans de marxar foto de grup i tots cap a Galícia.

Tot sortint ens hem aturat en una senyal de trànsit que vam descobrir la nit abans fent una passejada per tal d’estirar una mica les cames. Sobren els comentaris:

amén

Després hem passat per una ferreteria del poble, on ens hem colat vilment a unes 10 persones, hem comprat matèria primera per fabricar un endoll per donar llum a l’autocarava en un càmping. Autovia cap a Ponferrada, travessant tot el Bierzo i parada per posar benzina i finalment, després de 48h i 1000km de viatge...

Ja som a Galicia!!!

Hem deixat enrere l’autovia i hem enfilat una carretereta de muntanya. Paradeta a un mirador per fer la foto de rigor i un últim esforç de l’autocaravana per arribar a O Cebreiro.

Mirador de Pedrafita a O Cebreiro.

Aquest bonic poble, completament restaurat l’any 1993 amb motiu d’un any Xacobeo, és una de les etapes més significatives del Camí de Santiago. Bona prova d’això són el gran nombre de parents del Chiquito de la Calçada que anaven arrosegant els peus pels seus carrers. Dinar en un mesón on hem fet el primer descobriment gastronòmic del viatge: O queixo d’O Cebreiro. Amb mel o amb “membrillo”... boníssim!!!

Palloza d’Ocebreiro

Després de dinar, seguim per una carretera moooooolt estreta i amb moooooltes corves, però que ens ha portat per uns paratges preciosos fins arribar a Seoane do Caurel. Allà hem arribat, vora les 17h a la fita del dia: “Campamento Caurel”. Tot i tenir nom de peli cutre dels 60, és un càmping d’ambient familiar (potser massa i tot...) on hem pogut descansar, banyar-nos a la piscina i fer-nos una dutxeta en condicions.

Fent un rentat exhaustiu/desinfecció

Ara estem acabant de sopar i escrivint les entrades del blog per poder-les publicar demà (avui per vosaltres) ja que aquí no tenim ni cobertura de mòbil.

O que bo!

 (llom adobat, amanida i formatge amb codony)

Fi d'etapa. Astorga.

Avui dormirem a Astorga, on hi ha una àrea d'autoceavanes gratuïta i força arreglada.


Avui 428Km. (Mitjana 70kmh)

Acumulat 849Km

Camí de León

Acabem de sortir de Burgos i, després d'haver vist la seva catedral, ens disposem a arribar prop de León per pasar la 2a nit. Esperem poder actulitzar el blog com Déu mana aquest vespre/nit i que demà ja tingui el seu aspecte definitiu.

El que es veu anant de Burgos a León

Ja som a Burgos

A les 17h, ja dinadets, arribem a Burgos. Passejadeta pel barri antic, Catedral per dins i per fora, visita al súper i a la marxa. 

PD: Al súper de Burgos hi ha "morcilla" d'Astúries i de León. De Burgos, mira tu per on; no.

                             Catedral de Burgos. Quan tingui temps corregeixo les perspectives.

D'Arnedillo a Burgos a través de la Rioja

A les 12am - hora de senyors - sortim d'Arnedillo camí de Burgos. No gaire novetats pel camí. Moltes vinyes i molts ocells.

Aquí i viu un senyor que fa raïm i es diu PUMBA

Arnedillo

Avui ens em llevat d'hora a Arnedillo. Com no teníem llumins no hem pogut fer cafè - quines coses - i hem anat a fer un cafè i una truita podrida. Literalment.
   En acabat un passeig curt per una via verda que voreja el poble, una estada a el "Mirador del Buitre" no desgraciadament hi ha unes muntanyetes molt boniques però de voltors pocs. Algun molt de lluny i gràcies. Sort que durant el camí a Burgos n'aniríem veient força...

Panoràmica d'Arnedillo des d'un pont al riu Cidacos

Entrada a 2 d’agost de 2010. Arnedillo, A 28 km de Calahorra (La Rioja)

Total acumulat: 426km

Avui, hem sortit de San Vicenç de Castellet cap al Carrefour de Manresa a les 12am. Primera missió, equipar l’autocaravana (una furgoneta Ford Transit del 82 tuneada) de menjar. La idea era en un principi, tenir Internet durant tot el viatge. És per a això que calia comprar a part de menjar, un mòdem USB. Malhauradament, hem descobert que la noia de la botiga de telèfons no hi era fins a les 2pm i hem decidit dinar al McDonalls per a tornar-hi més tard. Per mala sort nostra (i bona del McDonalls), ha resultat que no tenien mòdems i que al final, hem menjat hamburguesa perquè sí.

(carrefour Manresa)

Resignats i equipats quasi del tot, hem pres via cap a Galícia. Això sí, amb parada tècnica al Carrefour de Lleida a veure si finalment trobàvem el mòdem que feliçment, hem aconseguit.

Ara ja en ruta -en podríem dir oficial-, ja hi ha llista definitiva de coses oblidades:

     • Pales de platja

     • Llençol (Joan i Marta)

     • Ulleres Joan (he agafat unes amb només un vidre posat)

                 Monegros                               Autocaravana on-tour                     Volen que bebem conyac


Fins a Arnedillo, només ha fet falta una segona parada tècnica, per a buidar l’Autocaravana de sucs varis i de passada berenar una miqueta. A les 11pm - havíem sortit tard -, hem arribat. Per sort, el sopar d’avui era ràpid de fer; pollastre a la planxa i amanida preparada. A les 12 de la nit, ja fèiem sobretaula.

                                              El sol es pon entre molins a la Baja Navarra

Haver comprat un mòdem USB ens ha permès visitar blogs i webs a temps real i així anar sobre segur a l’hora de buscar els llocs on dormir, què veure per allà on passem i també anar donant forma aquest blog que tot just comença.



Amb total avui, 421km (paraula de GPS) i 6h aprox de conducció. Mitjana: 70km/h (gairebé tot autopista)