Si nois, després de 10 dies de ruta, per fi hem conegut al famós motiu pel que Galicia i Asturies gaudeixen dels seus paisatges verds... l'Orballo. Menys mal que ens ha agafat al cotxe i de camí cap a Ribadeo. Però bé, us poso en antecedents que portem gairebé un dia de retard. Ahir finalment vam arribar a Finisterre, què semblava el pàrking del carrefour un dissabte, i vam gaudir de l'espectacle de la posta de sol més septentrional que es pot veure a Europa.
 |
| Llestos n'hi ha arreu... |
Què voleu que us digui, es maco, però si heu vist una posta de sol al mar... les heu vist totes. Això si, el Joan va aprofitar per fer una bona sessió de fotos.
Després d'amagarse el sol, la gent escampa del far i nosaltres ens vam quedar a dormir allà mateix, en un camping autocaravanil la mar de tranquil.lets, veient com plovien les llàgrimes de San Llorenç. Al llevar-nos, quan ens hem llevat, hem pogut gaudir d'un esmorzar amb vistes a l'Atlàntic i al far de Finisterra emboirat. Un dels moments de pau més grans que hem tingut en la travessa. A mig mati hem enfilat cap al nord i com que no hem trobat res de la costa da Morte que ens motivés, hem enfilat rumb a Ribadeo, on esperem arribar demà al matí. Pel camí ens hem aturat a dinar a Vimianzo i hem aprofitat per vsitar castell medieval que hi ha molt ben conservat al poble. Ara tornem a estar en ruta i decidint si anem a visitar la Corunya o tirem directament cap a Ribadeo, que ara mateix sembla la opció mé probable ja que Corunya no ens motiva i ens estalviem uns bons quilòmetres. Apa doncs, ja us direm que hem fet.
Ah!!! Me'n oblidava!!! Ahir a la nit, després de sopar, vaig tenir el meu pastís d'aniversari què, havent fet al mati la visita a Santiago, no podia ser una altre cosa que una Santiaginya amb les 29 espelmetes.
 |
| Anys i anys, per molts anys... |
Apa doncs, fins després!!!
Ferran.
Maques les fotos femenines.
ResponderEliminarI que és l´Orballo ?
K
se denomina orballo (ou babuña, babuxa, chuvisca, poalla, zarzallo, etc.) á choiva fina e compacta.
ResponderEliminarés a dir, un xirimiri
Hola Fills i amics:
ResponderEliminarAhir no em vaig poder connectar en tot el dia, però avui a primeríssima hora ja ho he fet, primer donar moltes felicitacions en Juan, fa unes fotos fantàstiques, la de les dones amb la posta de sol són impressionants i la resta també, algunes no tenen "desperdici". Però que guapes les dos, a la Marta no la conec en persona, però em sembla una noia encantadora i molt dolça, segur que serà una molt bona mare. I què dir de la meva jove està guapíssima. (Quan arribis a casa ja veuras la foto a l'entrada de casa meva, sense oblidar-me de donar-li una còpia a la meva mare, doncs últimament no està gaire fina).
Em satisfà veure que us ho esteu passant molt be, de debò encara que amb algunes penúries, però ja se sap, tot lo bo costa una miqueta.
Demà ja és l'últim dia de feina i per fi dos setmanetes per mi, em fan molta falta.
Bé, us deixo que continueu així de bé i tingueu molta cura i a la tornada, esteu invitats els quatre a la nostra casa, ja us faré un bon dinar o sopar, perquè m'agradaria molt conèixer-los, tant a la Marta com en Joan.
Un petó molt fort per tots I a seguir disfrutant de la natura.
"La Mama Serrano"
quina complicació per dir que plou una miqueta, no?
ResponderEliminar"La mama Serrano"
Molta enveja això de veure la posta de sol a Fisterra.
ResponderEliminarPer cert Ferran discrepo respecte el tema de vista una posta de sol vistes totes.
Petons a tothom.
Molt maques les fotos, Joan.